diumenge, 22 de novembre de 2015

Jane Eyre (Charlotte Brontë)

Ahir vaig acabar de llegir Jane Eyre (1847). Va ser un dels dos llibres que comprí en Re-Read. Bé, fa temps que volia llegir alguna cosa de les germanes Brönte i Jane Eyre em feia especial il·lusió. A ma mare li dec la meua fascinació per Orgull i Prejudici, Emma, Rebeca i la novel·la de la que parle avui, ja que li agraden molt algunes de les versions cinematogràfiques d'aquests grans llibres (tots escrits per dones, per cert) i en casa les he vistes vàries vegades. Una de les coses que més m'atreien de la novel·la de Charlotte Brönte era el físic de la protagonista: en les pel·lícules que he vist, Jane era més bé lletja, amb un rostre estrany, i volia comprovar la descripció que s'hi feia a la novel·la.


Ruth Wilson com a Jane Eyre en l'adaptació
en forma de minisèrie de la BBC (2006)
Molt més sovint que no, trobem que els personatges principals de les pel·lícules són excessivament atractius i que les seues característiques físiques faciliten la vida d'aquests, o almenys, no la dificulten. Bé doncs, en Jane Eyre (o Juana Eyre per a l'edició que m'he llegida, millor en parlem després), la protagonista, amb les seues faccions estranyes, la seua pal·lidesa i el seu cos menut, el que troba són obstacles a la seua vida ja de per sí difícil. 
"Bessie, when she heard this narrative, sighed and said:- Poor Miss Jane is to be pitied, too, Abbot. Yes -responded Abbot-, if she were a nice, pretty child, one might compassionate her forlornness; but one really cannot care for such a little toad as that.- Not a great deal, to be sure -agreed Bessie- at any rate a beauty like Miss Georgiana would be more moving in the same condition.- Yes, I doat on Miss Georgiana!- cried the fervent Abbot-. Little darling! with her long curls and her blue eyes, and such a sweet colour as she has; just as if she were painted!"*
El personatge principal masculí, el senyor Rochester, no fuig tampoc dels seus defectes físics, encara que la seua vida ha sigut molt més fàcil que la de la nostra protagonista:
"I am sure most people would have thought him an ugly man; yet there was so much unconscious pride in his port; so much case in his demeanour; such a look of complete indifference to his own external appearance; so haughty a reliance on the power of other qualities, intrinsic or adventitious, to atone for the lack of mere personal attractiveness, that in looking at him, one inevitably shared the indifference; and even in a blind, imperfect sense, put faith in the confidence."*
Toby Stephens en la mateixa adaptació cinematogràfica (2006)
M'ha fet molta gràcia un article al que he arribat per casualitat titulat How to cast Jane Eyre i que comença amb "Too many dang SEXY JANE EYRE adaptations out there, that’s the problem" (Massa maleïdes, sexis adaptacions de Jane Eyre hi ha allí fora, eixe és el problema). L'autora afirma que Jane Eyre és un llibre sobre gent lletja, però que els càstings a les pel·lícules solen errar en aquest aspecte: són tots massa atractius i sexis i perden essència als personatges, no els ens passem, bàsicament:
"Also, watching Michael H. Roosevelt Fassbender ask “Do you find me handsome?” and getting “no” for an answer was one of the most ridiculous cheats Hollywood ever attempted to perpetrate on my person." (A més, veure a Michael H. Roosevelt Fassbender preguntar "Creus que sóc atractiu?" i rebre un "no" com a resposta va ser un dels enganys més ridículs que Hollywood ha intentat perpetrar en la meua persona). -Mallory Ortberg
L'article, per cert, també és queixa de l'atractiu del personatge menys desitgable de la novel·la, la dona boja del senyor Rochester, Brenda. Com vegem, el físic és un aspecte essencial en la novel·la i en la vida de la protagonista. El que m'ha fet pensar en el capítol d'Estimada Vida anomenat Orgull. El protagonista ha de fer front a un defecte físic tota la seua vida, que controlarà totes les relacions i la seua forma de ser.

La queixa que tinc és formal, i és que l'edició que vaig adquirir de l'editorial Sopena és horrible, a part de la traducció dels noms propis (Charlotte per Carlota, Jane per Juana, etc.), està ple de faltes d'ortografia. Però bé, per 2,5€ tampoc em queixaré massa.

Tinc ganes de llegir Cims Borrascosos d'Emily Brontë. Els crítics estimen més este que no pas Jane Eyre. Ja veurem si hi coincidisc. I, com és ja normal, quan acabe de reflexionar sobre la novel·la, m'agrada més encara. Li fique finalment cinc estrelles. I així estic jo ara referent a la història que m'ha captivat:


2 comentaris

© Lucky Buke - Ressenyes de llibres
Maira Gall