diumenge, 10 de gener de 2016

El lector del tren de les 6.27 h (Jean-Paul Didierlaurent)

Sabeu aquells moments tan especials on tot és calma, on no hi ha preocupacions i sols en eixe instant saps que te podries quedar on estàs tot el temps que fóra possible? Això em va passar a mi un matí en la cafeteria on em feia el desdejuni abans d'entrar a la faena, mentre llegia el llibre que us vull presentar hui.

Es tracta d'El lector del tren de les 6.27h (2014). Me'l va recomanar mon pare, em va dir que era un llibre bonic i que es llegia ràpid. És un llibre que transmet felicitat, esperança i moltes altres coses bones. I es llig rapidíssim, per la història, pel llenguatge i per la duració de la pròpia novel·la.


L'argument no té res d'especial. Crec que són els personatges i les seues vides quotidianes els que fan que acabes estimant la història que ens conta Didierlaurent. El protagonista és Guylain, un home corrent i solitari que té un treball que li fa fastig: és el responsable de posar en marxa una màquina que destrueix llibres i els re-transforma en pasta de paper. Guylain té dos amics ben especials: Yvon, que és un expert en versos alexandrins i Giuseppe, un home que va perdre les dues cames en un accident laboral i que ara vol recuperar-les.

Guylain salva cada dia algunes pàgines de la màquina destrossa-llibres i les llig en veu alta en el tren on viatja cada dia. Un dia es troba al mateix tren unes pàgines que l'obsessionen. Són part del diari de Julie, una dona que treballa als lavabos públics d'un centre comercial. 

Cada personatge té les seues particularitats, com en la vida. I l'argument no té res d'extraordinari, com en la vida. Però els uneixen llaços d'amistat, d'amor, de respecte, etc. Que fan que el lector els estime. No sé explicar-ho bé però la seua lectura es com una carícia, un xiuxiueig que et diu que tot anirà bé. Sense cap dubte el recomane a tot el món, però especialment a aquelles persones que necessiten passar un moment agradable i allunyar-se de la seua realitat mentre dure la lectura.

2 comentaris

  1. Un dels meus llibres preferits perqué no va de res, conta la vida de dos persones , vida que és la normalitat absoluta, pero la mostra amb tota la vitalitat i naturalitat que correspon a la quotidanietat diària de la gent corrent.
    Vicent

    ResponElimina
  2. Hola Vicent,
    Sí, és la mateixa quotidianitat la que fa el el llibre siga especial. A més, està contat amb molta tendresa.

    ResponElimina

© Lucky Buke - Ressenyes de llibres
Maira Gall