diumenge, 24 de gener de 2016

Frankenstein i Caspar David Friedrich

Com fa molt de temps que no publique, hui parlaré sobre una portada que m'encisa. Estic llegint Jo Confesso, de Jaume Cabré i encara me queda un bon tros (té unes mil pàgines). A més, el llibre que em queda per publicar la ressenya és Slaughterhouse 5 i encara no em faig l'ànim a dir-ne res.

Així, en aquest post us presentaré una de les meues portades preferides. És de la novela de Mary Shelley, Frankenstein (1818), de l'editorial Dover Publications (Estats Units).


Frankenstein i Friedrich es classifiquen en el gènere romàntic. Tant en la novel·la com en la pintura, això significa que, en termes generals, es creu en la supremacia de la persona, del creador i de la creativitat per damunt de la raó, l'objectivitat i les regles. El romanticisme és basa en el "culte a la sensibilitat". Ens els quadres de Friedrich es pot observar l'enormitat de la natura davant d'unes minúscules figures humanes, generalment d'esquenes que observen el paratge que els atrapa. Els paisatges simbolitzen la impotència humana davant de la natura verge i exuberant, a més de reflectir la personalitat i l'estat d'ànim de les persones protagonistes de l'obra.

En la novel·la de Mary Shelley es crea el conflicte entre el doctor Frankenstein i la criatura que ha creat. El primer viu atemorit i horroritzat pel que ha engendrat, mentre que el segon no entén com algú pot haver fet tal cosa i després abandonar-lo a un món que és completament hostil amb ell. Per tant, ens trobem ací amb l'enfrontament entre el creador, aterrit davant de la naturalesa, la qual ha permès la creació de la criatura i el problema del monstre, que no té una altra expectativa que no siga la de viure per sempre en una societat, un món que no és el seu i que el rebutja.

En Caminant damunt un mar de boira (1817) és mostra perfectament la sublimitat del paisatge. Si pensem en el text de Shelley, podem imaginar-nos el doctor Víctor Frankenstein reflexionant sobre la seua monstruositat davant de la naturalesa que l'ha consentit. No penseu que és una portada ben encertada?

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© Lucky Buke - Ressenyes de llibres
Maira Gall