diumenge, 1 de maig de 2016

Stoner (John Williams)

Encara no m’he recuperat del tot de la lectura de la setmana passada: Stoner (1965). Ha sigut una lectura ràpida però intensíssima. És un llibre on he arribat a sentir tots els pensaments del protagonista com si foren meus. El llenguatge clar, però profund i exacte m’ha encantat i ha creat una sensació d’immersió en la història increïble. El final de la lectura, per suposat, ha sigut dur.

Comente un poc de què va i ho faré com puga, perquè és un poc difícil: Un jove de pares grangers es matricula a la universitat. Allí fa un parell d’amics i s’endinsa, ja per sempre, en el món acadèmic. Forma una família, amb les seues rareses i problemes, i es fa professor en la mateixa institució. Ja està. És fascinant com amb aquest argument s’ha pogut traçar una història i un personatge tan rodons, s’ha dibuixat una vida completa, una vida completament anònima. Stoner, el protagonista, no és cap heroi, no un gran amant, ni tan sols un pensador o docent extraordinari. No obstant això, la seua mediocritat (per la seua falta d’èpica) és tan bellament descrita, tan ben perfilada, que passa a ser una història apassionant.

És la vida d’un home que va coneixent la vida conforme van passant els anys, va aprenent que les coses importants a una edat no ho són gens a una altra, que la persona a la que primer s’estima no ha de ser precisament l’última o definitiva, que tot és passatger menys u mateix.

No sé què més dir, sols que el recomane moltíssim i que m’ha encantat. Però avise que més val que no us l’acabeu pel matí, quan teniu tot el dia per davant. El final (no pel que passa al final, sinó perquè suposa el final de la nostra relació literària amb el protagonista i amb la història) me deixà totalment aixafada i vaig estar com una zombie mig matí a la faena.

Per cert, hi ha gent per l'univers d'Internet que compara aquest llibre amb el de la meua ressenya anterior: Algú, d'Alice Mcdermott. Tenen la similitud de que tracten històries anònimes i les fan grans, les tracten amb gran rellevància. Però em quede amb Stoner, m'ha agradat moltíssim més.

Stoner ressenya


8 comentaris

  1. Llegiré el llibre. Gràcies pel comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!! No sé dir mai si un llibre és bo o dolent, però puc dir que aquest m'ha agradat moltíssim. A veure si coincidim!

      Elimina
  2. És un llibre inoblidable, de les millors lectures de l'any passat. Del mateix autor et recomano "Butcher's Crossing", també fenomenal i, no sé molt bé perquè, no tant aclamat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me l'apunte! Si, del que va d'any, també està entre els meus preferits :)

      Elimina
  3. L'acabe de llegir. És un llibre, crec que ho dius tu, impactant. Les coses que li passen són del tot normals pero les conta amb un acompanyament emocional que, a mi me deixava estomordit i estava pensant, tot i fent altres activitats, en el que li passava al protagonista,a Stoner.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si! Jo el dia que me'l vaig acabar va ser mentre em feia un café abans d'entrar a la faena i em vaig passar tot el matí pensant en el protagonista i en la història!

      Elimina

© Lucky Buke - Ressenyes de llibres
Maira Gall