dissabte, 21 de maig de 2016

Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona (Stefan Zweig)

Aquesta setmana li ha tocat el torn a Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona (1927) d’Stefan Zweig. És un llibre molt finet (unes cent pàgines), però d’emocions molt intenses. La història es desencadena quan, en una pensió de la Riviera on s’han reunit un grup d’hostes, una d’elles, una dona casada i amb dues filles, fuig amb un jove francès al qui a penes havia conegut un dia abans. Els altres hostes es queden perplexos i no tarden en tatxar a aquesta dona de “mala dona”. No obstant això, el protagonista sosté que això li pot passar a qualsevol, que en una certa etapa de la vida, una persona, una dona, es pot deixar endur per la promesa d’una existència més excitant que l’actual.

Una dona major que es reuneix amb aquest grup convoca al protagonista a una cita per contar-li una experiència personal. I així és com comença la narració de les vint-i-quatre hores en la vida d’una dona. Vint-i-tants anys abans del conflicte en la pensió, la narradora era una dona jove i viuda, que una nit es troba amb un jove obsessionat pel joc. Aquesta es compromet a ajudar-lo i a donar-li una nova vida. De la compassió, passa a l’enamorament i a la voluntat de deixar-ho tot enrere (la seua reputació, la seua família, els seus amics) per seguir a aquest jove.

M’ha agradat molt la lectura, per vàries raons. Una, perquè és ràpida però concentrada, ja que el temps és un element important i totalment subjectiu: com vint-i-quatre hores poden marcar tota una vida i restar-li rellevància a qualsevol altra cosa que puga passar. Per altra banda, també es parla del desencant, de desil·lusions (per persones, per la vida en general) i de passions tan intenses, que no necessiten una gran història darrere, sinó un lleu desencadenant.
Una lectura molt recomanada, segur que llisc més coses d’Stefan Zweig!
“- Creu vostè, doncs, si no ho he entès malament, que Madame Henriette, que una dona, dóna igual qui siga, pot llençar-se innocentment a una aventura; que hi ha accions que una dona jutjaria impossibles una hora abans de cometre-les i de les quals no s’ha de fer-la responsable? - Ho crec fermament, senyora.”

Fotograma de l'adaptació cinematogràfica de 2001 dirigida per Laurent Bouhnik


2 comentaris

  1. M'agraden molt les teues recomanacions perqué quan llig el llibre que exposes m'agrada i m'ha passat també amb el de Stefan Zweig, del qual no tenia ni idea de la seua existència.
    El llibre és una passada. Coses que m`han sorprés: una és, que quan exposa una emoció que li passa a la protagonista, ho fa des de diferents punts de vista de manera que ho acabes vivint de veritat, contextualitzant, rememorant, etc. L'altra, com pot enrotllar-se descrivint moviments, formes, etc d'unes quantes mans. Com s'haurà treballat per aconseguir-ho !
    Jo també el recomanaré.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sii :) a mi també m'ha agradat molt. Esperaré un poc, però tinc moltes ganes de llegir més coses d'este autor. Quantes emocions tan intenses en tan poc de temps!

      Elimina

© Lucky Buke - Ressenyes de llibres
Maira Gall