dissabte, 23 de juliol de 2016

Els papers d'Aspern (Henry James)

Ja estic acabant el curs de literatura nord-americana! El primer llibre que havíem de llegir és Els papers d’Aspern (1888), de Henry James. És un llibre que crea tensió al lector i que crea moltes incògnites.

La història comença quan un americà arriba a Venècia per tal de fer-se amb unes cartes d’un escriptor famós del què investiga i a qui admira (el cèlebre i fictici Aspern). Aquests papers pertanyen a una dona molt major que viu reclosa en una gran casa amb la seua neboda. La dona, orgullosa, recelosa i avariciosa, no vol fer públiques aquestes cartes, així que el protagonista l’enganya perquè el deixe quedar-se un temps en la seua casa mentre troba la manera de fer-se amb la correspondència. La tensió augmenta quan el protagonista es pregunta fins on arribarà per aconseguir el seu objectiu i quan el lector es qüestiona contínuament què tindran eixos papers d’especial.

Tot i que és un llibre curtet, té poc més de cent pàgines, el desenvolupament de la història és lent i compassat, amb un parell de repunts de més intensitat, sobretot cap al final de la novel·la. L’autor descriu un ambient molt obscur i lúgubre, una casa tètrica i unes relacions molt tancades. No sé si la localització de Venècia té res a veure, ja que en La mort a Venècia passava una cosa pareguda. També ací la mort està present: la mort d’Aspern i el misteri de la seua vida i la mort imminent de la seua antiga amant, ara ja vella, que no vol desfer-se del record més valuós d’una època més feliç.  

I res, ha estat una bona lectura, amb el final que havia de tindre, ni més ni menys. No he trobat el llibre en català i l’edició que tinc jo, de Navona “Los Inedulibles” és ben bonica i elegant.
Els papers d'Aspern

Llig-lo si... vols començar a llegir a Henry James
Fuig si... eres claustrofòbic/a

3 comentaris

  1. Està bé el llibre. M’ha agradat pel suspens que es crea en la casa creat entre els diferents interessos dels protagonistes i que no saps com va a acabar.

    ResponElimina
  2. Ah i se m'oblidava, ni ressenya, ni comentari de l'obra ni biografia de l'autor. Crec que és el primer llibre que veig que no té res d'això.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és una edició un poc especial amb el mínim indispensable, però és molt bonica! M'alegre que t'haja agradat! A mi se me va fer un poc lent a estones, però l'atmosfera i el suspens estan molt ben narrats.

      Elimina

© Lucky Buke - Ressenyes de llibres
Maira Gall