dissabte, 2 de juliol de 2016

No em deixis mai (Kazuo Ishiguro)

Tenia aquest llibre en la llista de pendents des de feia molt de temps i, finalment, m’he fet amb ell: No em deixis mai (2005) de Kazuo Ishiguro. Em donava molta curiositat ja que en els comentaris de la gent al llibre, es deia: "no llegiu ressenyes!", "Que no us conten res, que perdrà la gràcia!" I no tenia ni idea de què anava i fins les últimes pàgines tampoc no ho sabia. No seré diferent, no contaré coses importants, sinó quina sensació m’ha deixat la lectura.

La novel·la comença amb una escola – internat on els alumnes hi estan des de ben xicotets fins a quasi adults. No coneixen quasi informació del món exterior i sabem que la seua vida és un poc diferent a les de la gent de fora. Els alumnes tenen curiositat sobre la seua existència però no volen indagar massa, inclús quan ixen de l’escola. Accepten les coses tal com són, encara que siguen roïns o els perjudiquen d’alguna manera.


És una novel·la estranya, on l’escriptor va soltant informació molt a poc a poc fins les últimes pàgines. A mi personalment se m’ha fet un poc lenta, ja que estava tota l’estona esperant a que m’informaren de més coses, de saber què passava, per què vivien com vivien els protagonistes, i clar, tot el demés em semblava palla i un poc avorrit. Després, quan pense en la novel·la i recorde sols la història, diguem, important, la que es va contant de quan en quan, m’agrada i és molt interessant. Però clar, per a això, he hagut de llegir coses que no m’avellia llegir. En fi, m’ha agradat però m’ha sabut a poc, amb tanta subtilesa se m’ha fet llarga, tot i que el tema era atractiu. 

Fotograma de l'adaptació cinematogràfica dirigida per Mark Romanek (2010)


2 comentaris

  1. Me l'he llegit perqué l'has recomanat tu, si no, segur que no hauria sigut així. Un llibre que tracta sobre tres jóvens, les seues relacions entre ells i també amb d'altres de la institució on hi viuen.
    El llibre està bé en el sentit que mostra detalladament les relacions que tenen entre ells i el que no m'ha agradat és que el context on es desenvolupa la vida d'ells, qué és una passada, perqué són clons i estan destinats a donar els òrgans seu cos als humàns que ho necessiten, no marquen tota la seua existència, quan ells, mentalment i biològicament són com a humans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, a mi el context és el que m’ha paregut més interessant. Per això, quasi totes les pàgines que no anaven sobre el futur que els esperava als protagonistes me pareixien lentes i farragoses.

      Elimina

© Lucky Buke - Ressenyes de llibres
Maira Gall