dissabte, 24 de setembre de 2016

Carta d'una desconeguda (Stefan Zweig)

Stefan Zweig no m'ha fallat encara, després de tres novel·les seues sempre acabe en molt bon gust a la boca i amb la sensació d'haver llegit una novel·la realment ben feta. L'escriptor vienès té una capacitat increïble per muntar històries completíssimes amb molt poquetes pàgines, sempre amb les emocions a flor de pell. L'última lectura d'ell ha estat Carta d'una desconeguda.

En aquesta novel·leta (novel·leta per la llargària no pel contingut) Zweig conta la història d'una dona enamorada d'un home que no sap que ella existeix. En les acaballes de la seua vida, aquesta decideix escriure-li una carta explicant la seua passió i el dolor que ell li provoca al no reconèixer-la una i altra vegada; aquesta carta és el conforma quasi la totalitat de la novel·la.

No hi ha molt més que contar, ja que tota la novel·la és aquesta narració de l'amor que sent la protagonista, un amor que ha condicionat una bona part de la seua vida. Una passió que dura des de que és una xiqueta fins que mor, sempre amb el pensament posat sobre el seu estimat i sempre amb l'esperança de que un dia, per fi, ell la reconeixerà i l'estimarà.

Sé que l'argument no és massa atractiu, però la lectura és fascinant i el final és digne de l'autor. És una novel·la d'emocions molt intenses, que es llig en un ratet, però que es queda gravada a la memòria molt de temps desprès. 
 "[Jo estava] Sempre al teu voltant, sempre en moviment, però no podies sentir-ho, era com el rellotge que duus a la butxaca, que et compta i mesura les hores pacientment en la foscor, que t'acompanya pertot amb palpitacions inaudibles i sobre el qual la teva mirada ràpida només es deixa caure un cop en milions de segons ininterromputs".
Carta d'una desconeguda ressenya

Llig-lo si... t'abelleix pujar a una muntanya russa d'emocions
Fuig si... vols una novel·la que et dure més d'una hora

2 comentaris

  1. Bon dia Laia. Si tu el recomanes, jo em pose a llegir-lo. Efectivament, història completa, carregada d'emocions. Pero, a mi m'ha resultat una història increïble, en el mal sentit de la paraula: és la vida contada d'una joveneta a dona que no està acabada. Només existeix una obsessió que és l'argument de la novel.la, per a ella només hi ha una cosa en la vida: la seua obessió, ni família, ni fill, ni res més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, efectivament, és una obsessió que li dura tota la vida, però crec que el sentiment de frustració és més dominant, no creus? Que no et reconeguen una i altra i altra vegada...

      Elimina

© Lucky Buke - Ressenyes de llibres
Maira Gall