dissabte, 10 de desembre de 2016

Basat en una història real (Delphine de Vigan)

M’agraden els llibres que juguen amb el lector, que l’enganyen. M’agraden així sempre i quan no el tracten de bobo o d’ignorant: com quan canvien la personalitat del personatges d’una pàgina a la següent per fer rutllar l’argument, quan enreden la trama per acabar amb un final inversemblant però efectista, etc. Basat en una història real em prometia, a través de la sinopsi i d’algunes ressenyes que he llegit, un llibre trampós en el bon sentit. Jo m’esperava una novel·la que em creara expectatives per a després canviar-me-les, una història habitada per personatges complexos; també m’esperava algun tipus de joc amb el lector, amb mi: que m’involucrara, que fera que jo formara part de la història. Sí, potser m’esperava massa.

El que m’he trobat ha sigut un thriller –ho reconec, no és el meu gènere preferit– amb l’escriptora com a protagonista i un sol personatge més, la misteriosa L. Us conte un poc de què va la història: Delphine és una escriptora que després de publicar la seua última novel·la, que era autobiogràfica i ha tingut un èxit immens, no sap què escriure, ni si podrà escriure res més després d’allò. Un dia coneix a L., una dona sofisticada, molt empàtica, que pareix conèixer-la millor que ningú: sap apreciar totes les seus pors, anhels i manies. L. també es una persona obsessiva, inquietant i invasiva. Entre els dos personatges es va creant una relació molt estreta, en la que predomina el debat sobre el següent llibre que ha d’escriure Delphine, si ha de continuar amb la línia de l’autobiografia o, al contrari, ha de ser completament de  ficció.

El debat sobre ficció vs. realitat és l’eix vertebrador de la novel·la. De fet, la pròpia novel·la és una mescla entre la biografia de l’autora i fets inventats: la personalitat i vida de la protagonista són les de l’autora, però la trama de la novel·la és ficció. Delphine i L. discuteixen contínuament sobre si al lector actual li interessa més un text veritable, que narre la realitat tal com és, o si el lector sols vol un material que siga  versemblant, s’haja basat o no en la vida real. Aquest debat és interessant, però no m’agrada la forma que se li ha donat, ni la trama que l’envolta. La novel·la comença sent misteriosa, però acaba embrollant-se en una situació sense eixida, desembocant en un final, per a mi, decebedor i inversemblant. Per ser una novel·la que reflexiona i es planteja la veracitat / credibilitat de les històries, jo no me l’he cregut.  

Aquesta lectura no significa que jo ja no vaja a llegir res de Delphine de Vigan, tot al contrari. Llegiré Res no s’oposa a la nit (l’anterior novel·la que va tenir tan d’èxit), a veure si m’agrada més, així no em quedaré amb aquest regust amarg que tinc ara a la boca. Definitivament, no és bo tindre les expectatives tan altes com les tenia jo. 

Basat en una historia real ressenya

Llig-lo si... t'abelleix llegir un thriller literari
Fuig si... tens grans expectatives sobre la novel·la

5 comentaris

  1. Ufff, tinc moltes ganes de començar aquest llibre. M'he llegit l'anterior (Res no s'oposa a la nit) i m'ha encantat, per tant sóc optimista, tot i que la teva ressenya m'ha rebaixat les expectatives (que mai va malament).

    Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jan! Quasi totes les ressenyes que he llegit són molt positives, o siga que o bé és una qüestió de gust o jo no l'he acabat de pillar. Ja em diràs que et sembla!

      Una abraçada!

      Elimina
  2. Le expectatives casi mai juguen al nostre favor. El tinc pendent de lectura. He llegit opinions molt molt positives. Intentaré pendre-m'ho amb calma i no esperar massa.
    Un petó ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, jo m'esperava massa i ixa ha sigut la causa principal de la meua decepció. Ja em comentaràs què tal!

      Una abraçada :)

      Elimina
  3. Jo també me l’he llegit i li he trobat a faltar una cosa: saber la raó del perquè de la personalitat de les dues protagonistes, si ho haguera sabut hauria tingut una millor perspectiva per a assimilar la lectura. De tal manera que si me’l torne a llegir estic convençut que m’agradarà més.

    ResponElimina

© Lucky Buke - Ressenyes de llibres
Maira Gall