dissabte, 28 de gener de 2017

El club de la bona estrella (Amy Tan)

Quan s’emigra a un país llunyà i es decideix formar una família allí, ha de ser difícil educar als fills entre dues cultures: què preval, les tradicions pròpies del lloc d’origen o les oportunitats i l’estil de vida del país d’acollida? És possible que en una persona convisquen les dues influències per igual? Amy Tan tracta aquest tema en El club de la bona estrella, a través de dues generacions de dones, quatre mares i quatre filles d’origen xinès que viuen als Estats Units.

Així, en aquesta novel·la conviuen quatre famílies: quatre dones xineses que han emigrat a Nord-Amèrica i les seues respectives filles, nascudes i criades als EUA. Aquestes famílies estan relacionades gràcies a un club, un grup de dones que es reuneix periòdicament per xerrar, contar-se batalletes d’un temps passat i millor i jugar al mahjong (joc de taula tradicional xinès). La novel·la comença amb la mort de la fundadora del club, Suyuan, la filla de la qual (Jing-mei) ha d’ocupar el seu lloc al tauler del joc. Tenim també a An-Mei i Rose, Lindo i Waverly, i Ying-ying i Lena. Cada una de les filles, és clar, té els seus problemes propis (divorcis, problemes al treball, vida personal dispersa); cada una de les mares conviu amb un passat difícil (matrimonis de conveniència, famílies complicades, guerres), però totes comparteixen la problemàtica de l’herència perduda de les tradicions, la incomprensió (mare-filla i filla-mare) i les diferències generacionals i culturals.

Amy Tan estructura el llibre en diversos relats, cada un destinat a un dels vuit personatges principals, els quals es van entrellaçant en alguns moments. Així, ens conta la infància de les mares i el seu viatge migratori, així com la vida de les filles i el seu present, quan ja són adultes. Les tradicions, les creences i les supersticions tenen molt de pes al llibre, però la novel·la va sobretot de les relacions entre les mares i les filles: la desconeixença de la mare com una persona real, més enllà del paper de mare; i la necessitat, per part de les mares, de comprovar que alguna cosa seua s’ha inculcat en la personalitat de les filles.  

En fi, és una novel·la lleugera, que tampoc ens introdueix molt a fons en les tradicions xineses ni en les personalitats de les protagonistes, però que ens fa viure les relacions tan complicades que tenen, causades entre altres coses pel lloc on han crescut i l’ambient que les ha envoltat: les mares parlen xinès sense saber parlar massa bé anglès i les filles directament no saben parlar xinès. Partint d’aquest fet podem entendre la comunicació tan difícil que tenen dins de la família i la impotència al veure que l’altra persona no entén el que li estan intentant explicar.
“Yo tengo la culpa de que sea así. Quise que mis hijos tuvieran la mejor combinación: circunstancias norteamericanas y carácter chino. ¿Cómo podía saber que esas dos cosas son incompatibles?”
El club de la bona estrella ressenya

Llig-lo si... t'abelleixen històries familiars de contrastos generacionals i culturals
Fuig si... esperes submergir-te en la cultura xinesa

4 comentaris

  1. El llibre que comentes no l'he llegit, pero el que sí que vaig llegir de la mateixa autora va ser La filla del curandero on contava la vida de la Xina de l'època de la protagonista. Una època atractiva, des del punt de vista del lector, clar, perqué era una època amb uns valors, perspectives, vida quotidiana, relacions familiars, etc. molt diferent a la viscuda per nosaltres. M'agradà molt. Me l'apuntaré.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tinc pendent La filla del curandero, crec que el llegiré d'ací no molt. Amb el que dius, crec que m'agradarà.

      Gràcies pel comentari!

      Elimina
  2. Ja me l'he llegit i m'ha agradat un muntó. L'exposició de la cultura xinesa, tan diferent de la nostra, i les relacions entre les mares i les filles, més bé de les mares cara a les filles. És dels pocs llibres que estic desitjant llegir quan arribe a casa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegre molt que t'haja agradat! A mi no em va entusiasmar massa quan el vaig llegir, però conforme passa el temps em va agradant més i més! Quina cosa més estranya.

      Elimina

© Lucky Buke - Ressenyes de llibres
Maira Gall