dissabte, 14 de gener de 2017

Revolutionary Road (Richard Yates)

La meua última lectura del 2016 va ser Revolutionary Road, de Richard Yates. Aquesta novel·la ha arribat de la mà de moltes recomanacions, tenia ja bones referències d’ella. I bé, no m’ha decebut. Revolutionary Road narra la vida d’una parella nord-americana que viu als suburbis de Nova York als anys 50. Yates va saber crear un ambient asfixiant, trist, veritable; l’estil de vida imperant de la classe mitjana de l’època, a través de la vida i desgràcia d’una parella jove amb dos fills.

Els anys 50 dels Estats Units anaren marcats per la fi de la Segona Guerra Mundial. Això va significar, entre altres coses, la tornada dels soldats a casa i la seua conseqüent cerca de treball estable, casa acomodada i dona i família feliç i benestant. L’home marxava a la feina per dur diners al nucli familiar i la dona es quedava a casa esperant la tornada de la parella i tenint cura de la casa. És el moment de la cultura de masses, de la societat de consum: grans cotxes estandarditzats, cases unifamiliars, electrodomèstics per a tot. Us solte aquest paràgraf amb dades molt generals, perquè l’època en la què s’ambienta la novel·la és essencial per a la trama.

Pel que fa a l’argument, els Wheeler, el matrimoni protagonista, són una parella que es va casar quan eren molt joves. Varen tindre una filla molt abans del que esperaven i han construït una vida avorrida i sense aspiracions de classe mitjana. April i Frank, tot i formar part de la comunitat dels suburbis, es creuen superiors als seus veïns i esperen que en algun moment la seua existència els oferisca alguna cosa més. Així, la parella viu en l’autoengany de que ells no són com els altres i, per tant, viuen entre aparences i hipocresia tant amb els de fora com entre ells mateixos. April i Frank fan el que siga per demostrar que ells no pertanyen a eixe grup de persones ignorants, faltes de gust i estancades en la mediocritat. No obstant això, tot i els seus anhels i les seues esperançes, es veuen atrapats en la seua situació actual: són el que són, viuen com viuen, i això no ho poden canviar, és la cara obscura del gran somni americà.

La novel·la està molt ben contada i increïblement ben escrita, ens fa sentir eixa opressió al pit per les aspiracions frustrades, l’ambient ofegant i la decepció en la parella i en la família. La història arriba a un punt límit, és com una bombolla que és va unflant fins que, de sobte, explota. Definitivament, és un llibre que us recomane sense dubtar-ho!
“Tuvo la sensación de ir hundiéndose irremisiblemente en los cojines y los periódicos y los cuerpos de sus hijos […] se puso de pie, jadeando un poco, y se quedó unos minutos en mitad de la alfombra, cerrando los puños dentro de los bolsillos a fin de reprimirse de hacer lo que le pareció la única cosa que realmente deseaba hacer: agarrar una silla y arrojarla contra la ventana panorámica. ¿Qué coño de vida era aquélla? ¿Qué sentido o qué propósito tenía, si se podía saber, una vida así?”

Llig-lo si... vols llegir una novel·la molt bona sobre el somni americà
Fuig si...vols alguna cosa alegre i sense drama

6 comentaris

  1. Vaig veure la peli ja fa temps i em va agradar, així que no m'importaría llegirlo que segur que és encara millor.
    Un peto ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no he vist la pel·lícula, però he vist imatges i gifs i crec que es pareix prou al llibre! La novel·la te la recomane molt, tot i que és increïblement asfixiant!

      Una abraçada :)

      Elimina
    2. Jo he vist la pel·lícula i llegit el llibre. Segueixen el mateix camí. La pel·licular és com una representació fidel del llibre. Mateix ambient de pobresa mental adobada de grans plans per al futur. Mateix món sense sortida de la muller de suburbi americà que no té res a fer tot lo dia, que, com deia un autor de lletres de cançons que adoro, viu "in a white suburban town" i pot "clean the house for hours or rearrange the flowers". La noia de la cançó pren una decisió semblant a la de la novel·la.

      Elimina
    3. No havia escoltat mai The ballad of Lucy Jordan i quina comparació més acertada! "At the age of 37 she realized she'd never ride through Paris in a sports car with the warm wind in her hair".
      Moltes gràcies pel comentari i la cançó!

      Elimina
  2. Si vols patir, i a muntó, aquesta és la novel.la adequada. Quatre relacions de parella, fatals. I sense violència física en cap moment i el que és pitjor del tot: ho conta tot de manera perfecta, , m’ho crec tot el que escriu. Una novel.la redona, ara sí, segur que en la pel·lícula no acaba igual.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He de veure la pel·lícula a veure què tal, pel que diuen els altres comentaris, crec que sí que acaba igual! Tens raó, està molt ben escrita, perquè submergeix al lector completament en el drama familiar i de parella de la novel·la.
      Gràcies pel comentari!

      Elimina

© Lucky Buke - Ressenyes de llibres
Maira Gall