dissabte, 11 de febrer de 2017

Estranys en un tren (Patricia Highsmith)

No us preocupeu per tants llibres sobre assassinats, no amague res estrany. Estranys en un tren el tenia pendent de feia anys ja, però mai m’havia plantejat seriosament llegir-lo, fins ara. També tenia ganes de llegir alguna cosa de Patricia Highsmith, autora estatunidenca de novel·la negra, coneguda per aquesta novel·la, per la saga de Mr. Ripley i per Carol, entre altres.

La premissa de la història del llibre d’aquesta setmana és ja clàssica: dos homes es coneixen en un tren i a un d’ells planteja l’assassinat perfecte, això és, intercanviar-se els assassinats. Bruno (l’artífex del pla) matarà a la dona de Guy i Guy matarà el pare de Bruno. Si no hi ha motius, si no hi ha relació entre assassí i víctima, és quasi impossible que els arriben a enxampar mai. Molta gent coneix aquest començament, però crec que sols qui ha llegit el llibre sap l'argument que segueix (la famosíssima adaptació de Hitchcock no té res a veure amb la novel·la). En fi, Bruno assassina la dona de Guy i després insisteix perquè Guy realitze l’assassinat que li toca. No us he fet cap spoiler! El que us he explicat passa al principi de la novel·la.

L’eix de la novel·la és la tensió que sofreix Guy per les insistències de Bruno, la culpabilitat que sent per la mort de la seua dona i el patiment general del personatge. Un altre aspecte fonamental de la història és la relació que es crea entre els dos protagonistes: Bruno és un home obsessionat per la seua mare i que depèn en gran mesura de les persones que l’envolten, especialment de Guy; Guy és una persona amb una vida normal, un home egocèntric que rebutja a Bruno, però que després l’arriba a estimar.

Si bé el plantejament és interessant, la trama de la novel·la se m’ha fet un poc feixuga. Assistim a l’assetjament incessant de Bruno i la seua necessitat d’atenció. Coneixem a Guy, torturant-se de manera exponencial. Cap al final torna un poc l’acció, però l’intermedi m’ha semblat reiteratiu. Potser és perquè el gènere no és el meu preferit. Què em digueu? Què m’he passat per alt? Personalment, jo pense que Bruno sols volia algú que l'estimara i li fera cas. Un pobre incomprès.


Llig-lo si... eres amant de la novel·la negra i vols conèixer a la reina del gènere
Fuig si... tens massa expectatives o t'encanta la pel·lícula de Hitchcock

4 comentaris

  1. El gèner m'encanta i aquest el tincs pendent. De l'autora vaig llegir El talento de Mr. Ripley a l'institut i em va marcar en aquell moment.
    Un petó ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo ara tinc pendent Carol, que diuen que està molt bé (la pel·lícula no l'he vista).
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Tu i jo anem força units, eh? Quan vas publicar la ressenya de "A sangre fría" precisament l'estava llegint (m'ha encantat!), i ahir em vaig comprar "El talento de Mr. Ripley" de Highsmith i vaig quedar per dinar amb una amiga que em va parlar moolt bé d'aquest llibre del que ens parles avui. La cosa comença a ser perturbant hahaha
    El tinc més que pendent, i serà el següent llibre que llegeixi de Highsmith després de conèixer en Ripley.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jan! jaja sí, anem sincronitzats. Ja em contaràs què tal amb Ripley, al ser una saga llarga em dóna molta mandra.
      Just l'altre dia, en un curs al que m'he apuntat, parlàrem de Proust i em va vindre al cap la teua entrada de la primera part de A la recerca del temps perdut (algun dia m'animaré).
      Una abraçada!

      Elimina

© Lucky Buke - Ressenyes de llibres
Maira Gall