dissabte, 25 de març de 2017

Closca de nou (Ian McEwan)

Tot i que fa temps que vull llegir La llei del menor, Closca de nou ha sigut, finalment, la primera novel·la que he llegit de l’escriptor anglès Ian McEwan. No m’he pogut resistir a la premissa que em plantejava el llibre que us duc avui, ni al seu narrador. A Closca de nou, el narrador és un fetus d’uns vuit mesos que pot escoltar tot el que passa fora de la panxa de la seua mare. Un dia, l’estrany protagonista s’assabenta de que sa mare i el seu oncle estan planejant l’assassinat de son pare.  McEwan ha creat una original adaptació lliure de Hamlet.

Coneixem a un fetus que va creixent a la panxa de Trudy. El pare del protagonista és John, un poeta i editor somiador i sense espenta, en principi. Trudy i Claude (el germà de John) són amants i tenen l’objectiu de matar a John per heretar una mansió familiar. Tot seria normal si no fóra perquè el fetus és l’únic testimoni d’aquesta conspiració. Un testimoni que passa desapercebut per tots, que està però no existeix, que escolta però no pot dir res. Com a lectors, anem descobrint de la mà del protagonista tots els plans malèfics dels dos assassins: la causa de la mort (un verí molt shakespearià), les proves exculpatòries i el pla de fugida, per si res acaba eixint malament.

El narrador –li diria pel seu nom si tinguera– es veu atrapat en el dilema de fer costat al pare i, per tant, odiar la seua mare; o estimar sa mare i acceptar l’assassinat, atès que el seu destí va lligat al de la seua progenitora. El fetus, a més, és molt culte. A força d’escoltar els podcasts que es posa sa mare, ha anat aprenent sobre geopolítica actual, història, literatura i altres temes. Discorre sobre la seua situació i les implicacions que tindrà per al seu futur: viurà els seus primers mesos a la presó? El donaran en adopció? Aquest contrast entre la realitat del protagonista, que encara no ha nascut i per tant encara no és una persona com a tal amb drets i deures, i les seues complexes reflexions sobre el món que l’envolta és realment divertit.

Closca de nou és una novel·la d’intriga, és divertida, irònica i original. Una història entretinguda contada des d’un punt de vista diferent, amb molts contrastos que us trauran un somriure alhora que passeu les pàgines ràpidament per saber com acabarà tot això. Us avance que el final m’ha encantat.


Llig-lo si... tens curiositat per saber com és un fetus narrador
Fuig si... no vols llegir reflexions geopolítiques d'un nonat

2 comentaris

  1. Jo també me l’he llegit. El principi del llibre molt original, molt atractiu i molt curiós, però en avançar tota la resta del llibre se m’ha fet un poc pesat. Ah ! i una cosa personal, normalment vaig apuntant els noms dels personatges dels llibres i les seues relacions per centrar-me durant la lectura, però en el llibre del que parlem, no m’ha fet falta apuntar-me cap nom. En són cinc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mm potser tens raó que les reflexions del narrador es poden fer un poquet pesades, però com està el tema de l'assassinat pel mig, a mi se m'ha fet més lleuger. Per altra banda, tens raó en el tema dels personatges, és una novel·la molt teatral: tot passa dins de la casa, pocs personatges, soliloquis del protagonista...
      Moltes gràcies pel comentari!

      Elimina

© Lucky Buke - Ressenyes de llibres
Maira Gall