dissabte, 8 d’abril de 2017

La llei del menor (Ian McEwan)

Aquest és el meu mes d’Ian McEwan, després de llegir Closca de nou em vaig llençar al que era per a mi el llibre més conegut de l’escriptor anglès: La llei del menor. Després d’acabar-lo i de reflexionar sobre el que McEwan m’havia contat, vaig arribar a la conclusió de que, si un desconegut (o algú a qui no conec massa bé) em demana que li recomane un llibre, li diria que llisca aquest, és una aposta poc arriscada: és llig meravellosament bé, és curtet, enganxa i, bé, jo crec que és bo.

La llei del menor ens presenta a Fiona, una jutge del tribunal de família que viu a Londres amb el seu marit. A Fiona la coneixem bé des del principi, és una dona de pràcticament seixanta anys, metòdica, intel·ligent i quadriculada. Té molt d’èxit en la seua faena, els seus companys l’admiren i  és gairebé una eminència en el seu camp. Un dia, la seua vida personal s’esquerda: el seu marit li demana que li deixe tindre una aventura amb una joveneta, ja que Fiona s’ha tornat freda, no li parla, no li fa cas, i David vol aprofitar aquesta gran i única oportunitat. Mentrestant, a Fiona li encomanen un cas nou: un adolescent de dèsset anys necessita una transfusió de sang per al seu tractament contra la leucèmia. El xic, que és testimoni de Jehovà, refusa la transfusió, però com és menor d’edat és Fiona qui ha de prendre la decisió: fer cas a la decisió de l’adolescent de fer el que vol amb el seu cos o salvar-li la vida.

McEwan ens presenta en aquesta novel·leta un dilema moral que engloba més dilemes a dins, fent que el lector haja de decidir si el que llegim és just o no ho és. Les emocions, per descomptat, són molt intenses, i el lector no pot estar de posar en dubte les decisions i les accions dels personatges.

Jo us el recomane, perquè estic convençuda de que passareu una bona estona: segur que acabareu estimant a Fiona tant com ho he fet jo, en alguns moments us sentireu incòmodes i, definitivament, reflexionareu sobre la lectura després de que l’acabeu. Si no us agrada, bé, sols haureu perdut un parell de vesprades.

La llei del menor ressenya

Llig-lo si... vols una lectura lleugera però que et fa pensar
Fuig si... sempre tens un punt de vista únic i inamovible

6 comentaris

  1. El vaig estar a punt d'agafar a la biblio no fa massa i al final no em vaig decidir. Però el segueixo tenint pendetn. Caurà.
    Un petó ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Natàlia! Te'l recomane, perquè en un dia o dos el tens acabat i està molt bé! Ja em diràs si el lliges.

      Una abraçada :)

      Elimina
  2. A tu t'ha agradat i a mi el de la closca de nou també, pero els dilemes a mi no m'atrauen massa. No sé que faré.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs a mi m'ha agradat més aquest que Cloca de nou, te recomane que li dones una oportunitat a La llei del menor.
      Gràcies pel comentari!

      Elimina
  3. Vaig posar pegues pel tema del dilema, pero de totes les maneres me l’he llegit i sí, tens tota la raó es llig ràpidament i malgrat això és molt emocional: el seu treball de jutgessa, la seua relació amb la seua parella i clar, especialment el tema del dilema del jove. Gràcies per la recomanació.

    ResponElimina

© Lucky Buke - Ressenyes de llibres
Maira Gall