dissabte, 24 de juny de 2017

Assassinat a l'Orient Express (Agatha Christie)

A estes altures ja me donava vergonya no haver llegit absolutament res d’Agatha Christie. Les llibreries de segona mà són perfectes per animar-se a descobrir autors que potser no compraries en una altra situació. Perquè el veus allí a la prestatgeria, tan atractivament barat, és quasi impossible no atrevir-se amb res. Així és com em vaig animar, per fi, amb Christie.

Agatha Christie Doctor Who
Realment, vull llegir Agatha Christie des de que vaig veure un capítol de Doctor Who on els protagonistes la coneixen.

La meua primera lectura de la reina del crim ha sigut una de les seues obres més conegudes: Assassinat a l’Orient Express. Crec que tot el món coneix l’argument: durant una parada tècnica en un tren que viatja des d’Istanbul a Calais un dels passatgers és assassinat i es dedueix que qui l’ha matat segueix en el vehicle. El detectiu Poirot haurà de resoldre el misteri a través de diferents entrevistes amb els passatgers i mitjançant el seu intel·lecte.

Jo, que sóc amant de l’auto-spoiler, he hagut de fer un esforç quasi sobrehumà per no regirar les últimes pàgines a la recerca de la resposta al misteri. Per altra banda, tampoc volia donar-li massa voltes al tema, per por de descobrir el final i destrossar-me el colofó de la història. Ja vegeu la contradicció. El cas és que no hauria d’haver tingut por d’esbrinar l’enigma. No l’haguera endevinat mai de la vida.

M’ha encantat devorar la novel·la, passar les pàgines desitjant saber més sobre l’assassinat. He admirat la capacitat de l’autora de mantindre el meu interès, de arrancar-me un “Oh...!” i un “Ah...!” quan s’anava esclarint algun aspecte del misteri. En fi, què puc dir que no s’haja dit ja. Llegir Agatha Christie ha sigut un plaer i no puc esperar a llegir més llibres seus. 

Assassinat a l'orient express

Llig-lo si... vols una lectura ràpida i molt entretinguda
Fuig si... no t'agrada llegir sobre detallets que condueixen a la resposta final

4 comentaris

  1. A mi no m’ha agradat. I no m’ha agradat perquè ha estat una narració de fets objectius: que si el pestellet d’una porta estava situat en un costat que el de l’altra porta, que si l’hora del rellotge . . . per a mi li falta una cosa molt important en les meues lectures: implicació personal, emoció . . .

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un llibre entretingut, amb misteri, però com tu dius, no emociona, no ens desperta sentiments. Però crec que també està bé llegir coses així, no fa falta que sempre hi haja emoció a flor de pell ni històries íntimes per mostrar.
      Moltes gràcies per comentar!

      Elimina
  2. Aquesta la tinc pendet. Crec que ja és un clàssic i l'he de llegir. Sabent que t'ha agradat tant m'animes.
    Un abraçáda ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Natàlia te'l recomane molt! El pots llegir en un dia o dos i acabaràs molt satisfeta i entretinguda. Jo ara vull llegir Deu negrets.
      Una abraçada!

      Elimina

© Lucky Buke - Ressenyes de llibres
Maira Gall