dissabte, 8 de juliol de 2017

La mort del pare (Karl Ove Kaunsgård)

He tardat moltíssim en poder escriure la ressenya de La mort del pare, de Karl Ove Kaunsgård. Abans d’atrevir-me a començar amb la seua lectura, havia llegit opinions boníssimes sobre el llibre i sobre l’autor, del qui s’ha dit que és el Marcel Proust de Noruega (i ho diu un crític al que aprecie moltíssim). Vaig sentir-me fatal quan, després de molts esforços, el vaig acabar i em vaig quedar decebuda: no havia gaudit de la història, se m’havia fet massa feixuc, bàsicament, no li havia trobat l’encant i l’excel·lència que tothom li atribuïa. Així, tenia dues possibilitats: fer una ressenya completament negativa o intentar descobrir què té de bo, què no he sabut veure i concloure finalment si per a mi és una bona lectura o no.

La mort del pare és la primera part d’un sextet de novel·les que es basen en la vida del propi autor titulada en català com La meva lluita (Min Kamp en noruec). El primer llibre, com podem advertir, té com a tema principal la mort del seu pare, la seua relació amb ell i l’entrada del protagonista en l’adolescència. La novel·la ens va contant el dia a dia de Kaunsgård de jove, l’entrada de l’alcohol, les festes, les xiques, els amics i la música a la seua vida, i les relacions turmentoses que tenia amb el pare. No té una trama amb intriga, no ens trobem davant de cap misteri, sols anem llegint la vida de l’autor amb multitud de detalls.

L’autor no fa ús d’una escriptura depurada o massa treballada en quant a figures retòriques i estilístiques, ja que ell mateix confessa que es tracta d’una obra escrita ràpidament, per evitar que la vergonya li poguera atrapar, perquè no tinguera l’impuls de limitar-se a ell mateix. A mi, la història tan íntima, tan normal que ens conta (no té massa d’extraordinari) no m’ha arribat a encisar o a atrapar com els ha passat a tantíssims lector, tot i que la segona part m’ha agradat molt més que la primera, potser perquè ja m’havia acostumat a l’estil de l’autor.

És frustrant no saber veure el que veuen els demés, saber que t’estàs perdent moltíssim, perquè no arribes més enllà. No obstant això, després d’escoltar-lo en directe, he pogut entendre’l millor a ell i al seu llibre; he pogut entreveure la importància de la seua sinceritat, de la seua torrencialitat, i he pogut albirar la magnitud de la seua obra.

Me quede amb un sabor agredolç per no haver arribat a gaudir per complet d’aquesta lectura, perquè sé que m’he deixat moltes coses pel camí. Què li anem a fer. Potser me done una segona oportunitat amb Un home enamorat, la segona novel·la del cicle.

La mort del pare ressenya

Llig-lo si... t'abelleix submergir-te en la vida del protagonista
Fuig si... com jo, no saps veure més enllà de la quotidianitat que ens narra l'autor

4 comentaris

  1. És molt frustrant quan et passa això. Un llibre del que se'n parla tan bé i t'hauria d'aportar molt, no consegueix arribarte. A vegades influeix el moment. DEixa-ho reposar i dónali un altre oportunitat a l'autor més endavant.
    Un petonet ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això faré, Natàlia! Deixaré passar un temps i segurament li done una altra oportunitat.
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Jo, llevant el principi del llibre on conta la relació que tenia tan estranya amb son pare, no li he trobat la gràcia al llibre. No sé a qué vénen les critiques tan bones, el llibre l’he trobat insuls i sense emocions ni atractius. Passa pàgines i pàgines parlant de la roba que du, del que passa al carrer, del seus passejos, ???

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'ha passat exactament el mateix :( segurament llegiré la segona part a veure què.
      Gràcies per comentar!

      Elimina

© Lucky Buke - Ressenyes de llibres
Maira Gall