dissabte, 1 de juliol de 2017

La ridícula idea de no volver a verte (Rosa Montero)

No sé què em va animar a llegir aquesta novel·la tan peculiar de Rosa Montero, que té com a títol La ridícula idea de no volver a verte. Potser el vaig agafar de la llibreria pel títol tan suggestiu, potser perquè havia escoltat que anava sobre Marie Curie, de la que jo no sabia pràcticament res. El cas és que ha sigut una de les lectures més estranyes i emotives del que va d’any.

Aquesta novel·la, si se la pot classificar dins d’aquest gènere, fa un recorregut per la vida de Marie Skłodowska, centrat sobretot en el període que va de la mort de Pierre Curie, el seu marit, fins la seua pròpia mort. Montero exposa la vida de la científica de manera molt didàctica, fent l’èmfasi en el procés de dol de Marie per la desaparició de Pierre. L’intent d’expressió d’aquest profund desconsol és el tema principal del llibre, a través del qual l’autora va desgranant la personalitat menys coneguda de Marie i ens va mostrant, a poc a poc, com va viure i com segueix vivint ella mateixa, Montero, la mort de la seua parella. Com vegeu, el llibre és un continu paral·lelisme entre les dues dones, Curie i l’autora, que, contràriament al podríem sospitar amb malícia, està lluny de l’auto elogi.

El sentiment de dol per la mort prematura d’algú tan estimat està manifestat amb una aflicció colpidora. A vegades he hagut de deixar el llibre a banda, perquè les emocions de l’autora son desbordants, sense que hi haja un intent de contenir-les. Tot i aquest dolor, a mi m’ha encisat conèixer a Marie Curie més enllà dels seus grans descobriments: he pogut albirar la seua passió envers la ciència i el seu marit, la hipocresia i crueltat amb què la varen tractar després de la mort de Pierre, la resistència inalterable de la seua personalitat. Com Montero s’ha basat en retalls del diari de la científica (quin diari!), podem saber aquests trets del que us parle de primera mà.

A mi m’ha enlluernat la manera amb la què l’autora ens ha acostat la figura, en principi llunyana, de Marie Curie; com ens la mostra humana i com ens la presenta des d’un punt de vista completament personal i alhora ens l’exposa com un referent universal, ja que tots ens podem sentits identificats amb ella d’alguna manera. És un llibre curtíssim, curiós i amb molta càrrega sentimental

Un apunt breu: l’autora ha inclòs dins del text hashtags per etiquetar alguns dels temes principals de la novel·la. Tot i que aprecie la raó d’aquesta decisió, no m’ha acabat de fer el pes, ja que notava com si m’estigueren interrompent contínuament la lectura.


La ridícula idea de no volver a verte

Llig-lo si... vols una lectura molt emotiva, original i personal
Fuig si... t'abelleix llegir una novel·la "normal" i sense anècdotes personals de l'autora

6 comentaris

  1. Em sonaba el títol pero no sabia que era sobre Marie Curie. Gran descobriment, aquest el vull si o si. De l'autora he llegit un parell de llibres , i els dos em van agradar molt.
    Una abraçada ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Natàlia! Jo de Rosa Montero sols vaig llegir un a l'institut, que recorde que em va agradar prou. Aquest te'l recomane, és súper curt, aprens moltes coses de Curie i és molt emocionant. Ja em diràs, si al final t'animes! Jo crec que t'agradarà.
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Un llibre emotiu, intensament emotiu. El tema de la mort està contínuament present, però d’una manera quotidiana, real, tocant terra. M’ha agradat com ha plantejat el llibre Rosa Montero, contextualitzant, exemplificant la vida de Marie Curie. Mostrant paral·lelismes. Un deu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bon comentari :) Pense exactament el mateix sobre el llibre. Ha sigut molt interessant llegir sobre el procés de dol de Montero i de Curie.

      Elimina
  3. Hola Laia,

    Quina sorpresa. Fa dues setmanes vaig anar al cinema a veure la pel·lícula "Marie Curie" i per això immediatament després em vaig llegir aquest llibre. Me l'havia recomanat una amiga feia un parell d'anys i se m'havia quedat a la llista de llibres pendents. D'aquí 2 o 3 llibres, l'esbocinaré també.
    Et recomano la peli!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sílvia! Miraré la pel·lícula perquè gràcies a aquest llibre la vida de Marie Curie em té fascinada. Em passaré pel teu blog a veure què opines de la novel·la.
      Moltes gràcies per comentar :)

      Elimina

© Lucky Buke - Ressenyes de llibres
Maira Gall