dissabte, 15 de juliol de 2017

Nosaltres en la nit (Kent Haruf)

A vegades, una novel·la curtíssima, d’estil senzill i sense grans aspiracions literàries (que no aspira a convertir-se en clàssic, ni en referent) arriba més endins que un d’aquells grans llibres amb renom i guardonats amb premis internacionals. Estic parlant de Nosaltres en la nit, de Kent Haruf: un text de 150 pàgines amb lletra enorme que durant els tres dies escassos que ha durat la seua lectura s’ha convertit en un bàlsam de sentiments agradables front l’estrès d’una setmana esgotadora.

Nosaltres en la nit és l’evolució de la relació entre Addie i Louis, dos veïns d’uns setanta anys que troben una segona oportunitat d’experimentar la intimitat i l’estima que proporciona una parella. Bàsicament és això. Ens trobem amb la proposició d’Addie cap a Louisk, si li abelleix dormir amb ella al seu llit alguna nit, i ens trobem amb una resposta afirmativa per part d’ell. Ambdós es van coneixent amb la franquesa que proporciona l’obscuritat de la nit i han d’anar superant els rumors que van escampant-se pel xicotet poble on viuen.

Al llegir aquest llibre experimentem tendresa, bondat i dolçor. Això no obstant també sentim frustració, potser inclús odi cap a alguns dels altres personatges, que no poden entendre que dues persones madures poden viure el que la societat ha volgut adjudicar a la joventut: passió, enamorament, la vivència de la màxima felicitat. Aquesta novel·la, que ha significat tant per a mi, ens ensenya que la joia de viure no té perquè estar relegada a la vintena o a la trentena, sinó que es pot experimentar molt més tard, quan pensem que ja ho hem viscut tot i ho hem sentit tot.

Tant si estàs passant per una mala època, com si simplement tens ganes de llegir una història dolça i esperançadora, jo te recomane Nosaltres en la nit. Te trobaràs davant d’una lectura tranquil·la, reconfortant, que estic segura que te farà un poc més feliç amb la vida que tens. És una delícia.
“A mi m’agrada, aquest món físic. M’encanta la vida física que comparteixo amb tu. I l’aire del camp. El jardí, la grava del carreró. L’herba. Les nits fresques. Estar estirada al llit a les fosques i parlar amb tu”.

Nosaltres en la nit ressenya
Aquestes flors són equinàcies

Llig-lo si... t'abelleix llegir una història breu i dolcíssima
Fuig si... sols t'agrada llegir sobre gent jove i guapa 

4 comentaris

  1. Un llibre ben bonic. Dues persones de setanta anys que es busquen per viure junts i fer-se companyia. Tan senzill i bonic com això i mira que ja està tot dit, però que ben contat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, és un llibre ben senzill però súper dolç. Compartisc la teua opinió.
      Moltes gràcies per comentar!

      Elimina
  2. Me'l vaig comprar quan van començar a sortir les primeres ressenyes i el tinc pendent de lectura. M'animes, perquè últimament he llegit alguna ressenya una mica negativa.
    Una abraçada ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Natàlia! No sé a qui no li pot agradar este llibre! Ara buscaré alguna ressenya de les que comentes, però m'estranya moltíssim :(
      Una abraçada!

      Elimina

© Lucky Buke - Ressenyes de llibres
Maira Gall