dissabte, 19 d’agost de 2017

Persuasió (Jane Austen)

Quan vull llegir una novel·la que em faça sentir com en casa, ja ho he dit vàries vegades, acudisc a les meues Brontë o a la meua Austen. Són apostes segures que em fan passar estones agradables mentre gaudisc dels seus cervells privilegiats. Dic les meues Brontë i la meua Austen, perquè tot i estar separades per un parell de segles, senc una profunda connexió amb aquestes escriptores. El fet de poder sentir la presència quasi física de l'autora, en aquest cas d'Austen, és una de les grans meravelles de la lectura i de literatura.

En fi, tot açò per a dir que he llegit la meua quarta novel·la de Jane Austen, Persuasió. Aquesta vegada venia sense haver vist cap adaptació cinematogràfica de la història, sense saber res del seu argument. Persuasió gira entorn d'Anne Elliot, una jove de 27 anys que forma part d'una família de classe alta. Òrfena de mare, Anne viu amb son pare i la seua germana major, Elizabeth. Aquests familiars destaquen per la seua hipocresia, la seua avarícia i les seues males maneres cap a Anne, l'única sensata de la família.

La història comença quan la família d'Anne s'ha de mudar per poder llogar la seua casa actual, ja que han acumulat grans deutes degut a la seu alt nivell de vida. Els llogaters resulten ser família de l'antic estimat d'Anne, a qui va refusar per les insistències del seu pare i d'una amiga íntima, per no tindre ell prou diners ni ser de família distingida. Aquest retrobament i el ressorgiment dels sentiments d'estima i de rancor pel trencament de la relació és l'eix de la novel·la.

Com sempre, quan parlem d'Austen no parlem solament de la història romàntica, sinó de les fantàstiques descripcions que fa de l'època (principis del segle XIX), de les classes socials, de les personalitats dels personatges i de les relacions que s'estableixen entre ells. Se'ns presenten persones variades i rodones: ridícules, assenyades, tafaneres, altives, exagerades i cobdicioses. Austen ens mostra el seu sentit de l'humor i la seua fina ironia a través de personatges irrisoris com Mary, la germana xicoteta de la protagonista que exagera les seues malalties perquè li facen cas, o mitjançant el pare d'Anne, que té tota la casa plena d'espills per poder veure's tothora. La situació de les dones de l'època també és criticada per l'autora.

Era impossible que no m'agradara la novel·la. L'esmolada mirada sobre les persones i les seues actituds, l'escriptura tan depurada, amb les descripcions justes per expressar exactament el que es vol dir, i una heroïna tan prudent però a qui no se li escapa res, han sigut els ingredients perfectes per gaudir enormement de Persuasió. Qui no haja llegit res d'Austen, crec que aquesta és la novel·la perfecta per on començar, ja que és curteta i té bona dosi d'humor.
"En ese momento, la propia Mrs. Croft dio un tirón a las riendas sin pensarlo dos veces y el peligro pasó sin más. Luego volvió a intervenir juiciosamente en otras dos ocasiones y gracias a ello no cayeron en un profundo surco del camino ni se dieron de bruces contra un carro de estiércol; mientras, Anne presenciaba, divertida, esta manera de llevar el coche pensando que era una buena muestra de cómo llevaba la pareja, en general, sus asuntos".
Persuasió Jane Austen ressenya
Aquestes flors són buguenvïl·lees

Llig-lo si...
 vols començar a llegir Jane Austen
Fuig si... penses que Austen sols parla d'embolics amorosos (tot i que si el lliges canviaràs d'idea)

3 comentaris

  1. Puf, esta setmana m'ho poses molt difícil. L'autora de la ressenya em resulta un poc repelenc. Pot ser és una mania meua, pero em sembla una escriptora molt femenina en quan el tema i el tractament de l'escriptura, encara que dius que canviaré d'idea . . . No sé que faré.

    ResponElimina
  2. Tu el recomanes i jo, segons el llibre i la recomanació, em pose a la faena. He acabat el llibre de Jane Austen, del que, en un comentari anterior, no parlava massa bé. Es de veres que es llegeix fàcilment, però un dels motius fonamentals del llibre: la visió de la protagonista cap a una possible nova relació amb la persona que anteriorment havia trencat i com es visibilitza a base de mirades, alguna paraules, encontres ...això és el que no m’ha agradat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, això és la trama principal, el que conforma la història, però s'ha de veure més enllà de la relació amorosa: els llaços familiars, la crítica a l'alta societat, el paper de les dones, l'agudesa en les descripcions i la fina ironia de la narradora, per exemple. Potser en Orgull i Prejudici es poden apreciar millor aquestes característiques.

      Elimina

© Lucky Buke - Ressenyes de llibres
Maira Gall