dissabte, 26 d’agost de 2017

The Power (Naomi Alderman)

Aquesta setmana toca una novetat ben lluenta, un llibre del que és impossible fugir quan se regiren ressenyes per Internet. Es tracta de The Power de Naomi Alderman. Aquesta novel·la ha sigut un boom editorial, almenys en el Regne Unit, on ha guanyat el Bailey's Women's Prize for Fiction i ha sigut nominada al The Orwell Prize, un premi per a la literatura política.

La premissa de la història és la següent: en el present, xiques adolescents de tot el món comencen a poder emetre descàrregues elèctriques per les seues mans. Aquestes descàrregues poden variar d'intensitat, podent arribar a matar amb elles. A poc a poc, aquesta capacitat elèctrica es va estenent, fins que totes les dones del planeta posseeixen aquest poder. Que la meitat de la població, concretament la meitat femenina, puga ferir i matar a l'altra meitat ho canvia tot i intercanvia, amb el temps, els papers tradicionalment adscrits a cada gènere.

Assistim a una transformació total i progressiva de la societat. Les dones ascendeixen en la política estatal, els homes comencen a tindre por d'eixir sols per la nit i observem la cosificació dels seus cossos. Al principi, el poder adquirit serveix per recuperar els drets de les dones en zones conflictives; en Aràbia Saudí i en Índia, per exemple, les dones ixen al carrer per alliberar-se dels lligams masculins. No obstant això, i com ens ensenya l'autora, el poder és el poder el tinga qui el tinga. Així, les dones comencen a abusar de les seues habilitats, fins restringir els drets i les llibertats d'aquells qui abans les havien coartades.

La inversió dels rols de gènere (ara la dona és la forta i independent i l'home, l'objecte sexual i l'ignorant) s'ha utilitzat per a fer més patent el masclisme i les desigualtats derivades en la societat actual. Alderman ens fa replantejar-nos les concepcions de gènere que tenim i el perquè de la seua existència, i és que la Història és la història dels poderosos. Al final de la novel·la i en els agraïments, l'autora ens insinua un missatge referent a la nostra percepció del món que m'ha encantat i que li ha donat més profunditat i transcendència al llibre.

Tot i que ha hagut algun moment que m'ha semblat una novel·la de caire juvenil, la veritat és que és una història que es llig molt bé i planteja reflexions interessants. Ha sigut una lectura d'estiu molt encertada:  és lleugera, ràpida, però presenta un escenari on ens sentim identificats (i sobretot identificades) i hi aporta una perspectiva nova i efectista.


The power Naomi Alderman
Aquestes flors són vinques

Llig-lo si...
 vols acabar l'estiu amb una novel·la feminista i que enganxe

Fuig si... esperes massa profunditat o un text de gran rellevància

2 comentaris

  1. En vaig veure una altra ressenya molt semblant a la teva pel que fa a conclusions i he de dir que l'argument em sembla molt interessant, un plantejament que val la pena seguir i veure on ens porta. El tinc a la wishlist de moment, com que la cua de llibres pendents sempre és llarga, no em fa res esperar, a veure si el publiquen en català, o potser és una bona oportunitat de llegir en anglès.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tinc la sensació que l'anglès de la novel·la no ha de ser molt complicat, així que jo m'animaria. No sé si la trauran en català... Com bé dius, el plantejament és original, però t'aconselle que no arribes amb les expectatives massa altes, perquè no és un novel·lón, més bé és una història entretinguda amb algunes reflexions interesants.

      Elimina

© Lucky Buke - Ressenyes de llibres
Maira Gall