dissabte, 5 d’agost de 2017

Winesburg, Ohio (Sherwood Anderson)

Qui diga que un relat, o un recull de relats no pot arribar mai a la qualitat o a l’excel·lència d’una novel·la, primer hauria de llegir a Hemingway, o a Capote, o a Sherwood Anderson, en el cas que ens ocupa. Segurament canviaria d’opinió davant de la seua delicadesa i la seua facilitat per presentar-nos tota una vida sols amb unes poques línies. Hui us parle de Winesburg, Ohio, un conjunt de relats interrelacionats que conformen un poble d’allò més peculiar.

Anderson ens presenta un poblet de quasi 2.000 habitants de l’oest d’Estats Units a finals del segle XIX. L’obra està estructurada en vint-i-dos relats, on en cada un d’ells se’ns presenta un habitant de Winesburg. Les vides que anem llegint no són plenes de felicitat, ni de romanticisme, ja que els personatges generalment es troben en moments problemàtics de les seues vides, ja de per sí complicades. La mort, la violència, l’alcohol, el sexe són temes que es van repetint al llarg dels relats.

Winesburg està poblat per persones que se senten soles entre la multitud, que tenen dins seu una gran frustració per la vida que podien haver portat i que no han pogut viure, que viuen aïllades i pensen que ningú els pot ajudar ni ningú es pot imaginar pel que estan passant. Tot i això, no tot és drama, i ací està la gràcia. De quan en quan, i potser sols amb una frase, podem arribar a veure moments d’exaltació o alliberament, com quan una dona abandonada ix a córrer despullada baix de la pluja o quan un sacerdot redescobreix la seua fe a través d’un acte de vouyerisme.

Tot i trobar-nos davant d’un aparador molt variat de personatges, hi ha un que va apareixent regularment en quasi tots els relats. Aquest és George Willard, un jove periodista que es va convertint en el confident dels turments dels habitants del poble. Aquest és, sense saber-ho, el protagonista del poble i del llibre, al voltant del qual giren els personatges i la cronologia de l’obra, que s’acaba quan Willard abandona la població.

A mi no m’han agradat tant els contes per separat (menys el primer que m’ha paregut una meravella) sinó la sensació global que m’ha deixat el llibre, l’anar coneixent a poc a poc l’esperit del poble i els seus habitants i rellegir després xicotets fragments d’ací i d’allà per recordar els personatges. Winesburg, Ohio és d’una sensibilitat finíssima, és una finestra a les tristeses més íntimes d’uns personatges abandonats, oblidats, solitaris; que ens presenta un poble polsegós, arrugat, estrafolari, però bellíssim alhora.
“És una història ben curiosa. És una pura delícia, com les pometes rugoses que creixen als horts de Winesburg. [...] Semblen els artells de les mans del doctor Reefy. Els fas una mossegada i són delicioses. Tota la seva dolçor s’ha concentrat en una mena de porció rodona d’un dels costats de la poma. Correu d’un arbre a l’altre, pel terra gebrat, per collir les pomes arrugades i picades i omplir-vos-en les butxaques. Només els elegits coneixen la dolçor de les pometes arrugades”.
Winesburg, Ohio ressenya
Aquestes plantes són verdolagues

Llig-lo si... t'abelleix endinsar-te en la vida més íntima d'un poble solitari
Fuig si... no vols llegir sobre personatges un poc estrafolaris

6 comentaris

  1. Val. Me'l llegiré també. Contes curtets de gent d'un poble, és un tema repetit, a qué sí! Pero també és normal que els escriptors escriguen al voltant de les seues realitats.
    La portada m'agrada molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les vides de la gent corrent és un tema molt utilitzat, però que m'agrada especialment. La vida és quotidianitat, i llegir sobre altres vides normals és molt agradable, si es fa bé. La portada m'encanta a mi també, és American Gothic de Grant Wood.

      Elimina
  2. Com sempre te m'avances en llibres que, ja no només és que tingui pendents, sinó que són una de les meves pròximes lectures. I això em va genial, la veritat. Aquest llibre me l'ha recomenat la llibretera de confiança i ha guanyat el Premi Llibreter (a parer meu, premi de confiança). Si a això hi sumo la teva recomenació, sens dubte ha de caure d'aquí poc.

    Gràcies per aquesta estupenda ressenya!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jan! Jo també me fie molt del Llibreter, crec que és un bon criteri per a elegir la pròxima lectura. Aquest jo crec que t'agradarà prou, sobretot el relat de les mans, que és genial. Ja me contaràs.

      Una abraçada :)

      Elimina
  3. Doncs sí, sí que m’ha agradat el llibre i molt. Totes les historietes que conta d’alguns habitants del poble són molt gràfiques, ens conta els contexts i les perspectives de la gent. I de forma molt atractiva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegre moltíssim que t'haja agradat! Tot i que els personatges poden arribar a ser molt estrafolaris, és una lectura molt agradable, amb unes històries molt curioses i molt ben narrades.

      Elimina

© Lucky Buke - Ressenyes de llibres
Maira Gall