dissabte, 16 de setembre de 2017

El hombre que se enamoró de la luna (Tom Spanbauer)

Sempre és difícil escriure una ressenya quan els sentiments que t’aporta la lectura són contraposats, o penses que no has acabat de captar tot el sentit del llibre. En aquest cas, es tracta de El hombre que se enamoró de la luna, de Tom Spanbauer. El vaig triar, no pel resum tan estrany de la contraportada, sinó per les valoracions absolutament positives que havia vist feia poc per internet.

Moltes de les ressenyes que he llegit de la novel·la comencen o acaben amb un comentari com aquest: “recomanat sols a persones amb la ment oberta i sense prejudicis”. Bé, jo crec que forme part d’aquest grup, i hi ha detalls, escenes de la història, que han sigut massa per a la carabassa, si m’ho permeteu. El hombre que se enamoró de la luna té com a context històric el far west d’Estats Units, sí, el de les pel·lícules d’indis i vaquers, i té com a protagonista a Cobertizo, un jove orfe que viu al prostíbul on treballava la seua mare. Quan arriba a la pubertat, ell mateix també comença amb l’ofici, on té molt d’èxit entre els homes de la contornada.

El fil argumental de la novel·la és la cerca de la identitat: qui som?, d’on venim?, quin és el nostre destí?, per què existim? Així, el nostre protagonista, fill d’un home blanc i d’una dona índia, emprèn un viatge quasi espiritual per respondre aquestes preguntes que tots portem a dins. A casa i gràcies al seu viatge, coneix el que ell anomena la seua família: l’ama del prostíbul on viu, una dona que hi treballa i un cowboy del qui sospita que és el seu pare.

Spanbauer ens descriu un entorn primitiu, que ens pot semblar estrany pels impulsos no frenats i la no-racionalitat dels personatges. Ens trobem davant d’una sexualitat sense estigmatitzar, molt mística, i explícita, també. Assistim a violacions, prostitució, mutilacions i assassinats, però també experimentem l’amor fraternal, la bellesa i una ànsia de llibertat emocionant. La tragèdia vergonyosa dels natius americans i l’extermini dels búfals també està present en la història, que no deixa de tindre com a rerefons l’aniquilació d’una antiga, natural i indígena manera de viure per a la implantació forçada d’una societat decorosa, fanàtica i plena de prejudicis.  

El hombre que se enamoró de la luna m’ha paregut un relat hipnòtic, simbòlic i, al cap i a la fi, bonic i entendridor per moments. No obstant això, aquesta novel·la m’ha costat molt de llegir, algunes escenes de violència, però també de sexuals, han sigut molt difícils d’empassar. I no, crec sincerament que no sóc una lectora de ment tancada, però m’era complicat agafar el llibre de la taula cada vegada per reprendre la lectura i saber que m’anava a trobar escenes tan cruentes com les que havia deixat a mitges el dia anterior. Reformule l’avís, doncs: recomanat sols a persones que tinguen estómac per llegir una història preciosa sobre la identitat i la llibertat, però també sobre la humanitat més primitiva i despietada.

El hombre que se enamoró de la luna
Aquestes flors són buguenvíl·lees

Llig-lo si... vols llegir una novel·la diferent i allunyada de les teues lectures habituals
Fuig si... t'és difícil llegir sobre violència, sexe explícit i/o mort

2 comentaris

  1. Em va intrigar la novel·la quan vaig veure la foto a Instagram, però amb la ressenya no en tinc cap dubte, no és per mi. Sobretot per aquestes escenes crues que descrius... últimiament m'adono que cada cop tolero menys la violència i el sexe tan explícit. Vaja, per gustos colors, però a mi em trobaran amb altres passatges.

    Un plaer llegir-te, com sempre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Anna! Som iguals en aquest aspecte, doncs. A mi m'ha costat molt llegir-lo per les escenes tan explícites de sexe i violència, tot i que el missatge que transmet i la història en sí és bonica.

      Una abraçada :)

      Elimina

© Lucky Buke - Ressenyes de llibres
Maira Gall