dissabte, 4 de novembre de 2017

Tres llums (Claire Keegan)

Hi ha llibres que mostren la dolçor de la vida i que alhora fan la vida més dolça. Parle de llibres que narren històries quotidianes, però que posen la lupa en aquells aspectes més agradables i tendres de la nostra existència. Un exemple pot ser Nosaltres en la nit, de Kent Haruf, on una relació d’amistat i amor canvia radicalment la vida de dues persones que pensaven que ja havien viscut tot el que havien de viure. Tres llums, de Claire Keegan forma part d’aquest exquisit grup de lectures.

La nostra protagonista, una xiqueta de nom i edat incerts, és enviada a passar l’estiu a casa dels seus oncles. Ella no sap quan de temps estarà fora, ni com són l’home i la dona que l’acolliran, ni si la faran treballar al camp o li faran crepes per a berenar. Conforme van passant les poquetes pàgines de la novel·la, anem veient, gràcies a les observacions de la xiqueta, la diferència entre la casa dels pares i la casa dels oncles. Descobrim que els seus pares i els seus nombrosos germans viuen en una situació precària, de falta de diners i falta de cura i atenció pels xiquets. Els seus oncles, per contra, no tenen fills i poden (i volen) dedicar totes les atencions necessàries a la seua nova convidada: la netegen, l’ensenyen a llegir, li compren roba i llibres i l’ensenyen què és l’honestedat i l’estima.

L’estil de Keegan és absolutament minimalista. No falta ni sobra cap paraula i cada línia de diàleg és essencial per mostrar-nos la personalitat de cada membre de la família. La novel·la està narrada des del punt de vista de la protagonista, i tot i que personalment no me solen agradar els narradors xiquets, perquè no me’ls acabe de creure, aquesta vegada l’efecte ha sigut completament positiu; la mirada innocent, poruga i expectant de la narradora endinsa al lector en la història i la fa més càlida i propera.

Tres llums és una història dolcíssima, plena de tendresa concentrada i molta delicadesa. En escasses paraules, veiem com d’important és per a la xiqueta que li agafen de la mà o que li facen xicotetes confidències, per exemple, però sense caure mai en el sentimentalisme ni en clixés fàcils. Una novel·la delicada, tendra i íntima per als amants de les històries aparentment senzilles, però que t’omplen el cor d’estima al final de la lectura. Una joieta absolutament recomanable per a tot el món.

Aquestes flors són margarides híbrides (n'hi ha de moltes classes)

Llig-lo si...
 t'abelleix una xicoteta història intimista, delicada i minimalista
Fuig si... esperes una lectura que te dure més d'un dia

2 comentaris

  1. Senzillament la història d’una xiqueta que durant uns dies se’n va a viure amb una altra família mentre sa mare dóna a llum a un altre germanet. Un llibre molt tendre. Gràcies per la recomanació. M’ha agradat molt. Ah i una altra cosa, m’alegre que les teues últimes escriptores siguen d’uns altres països que no siguen Estats Units: una valenciana, una argentina, una japonesa, una irlandesa, una nigeriana, una xinesa, quina varietat !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també m'alegre molt de que les meues últimes lectures hagen sigut tan diverses (tot i que a Chimamanda la vaig llegir ja fa uns quants mesos)! Ara estic llegint Arundhati Roy (Índia), després toca una altra japonesa (Banana Yoshimoto), una marroquí (Leïla Slimani) i una afroamericana (Toni Morrison), si tot va segons el planning.

      Elimina

© Lucky Buke - Ressenyes de llibres
Maira Gall