dissabte, 25 de novembre de 2017

Tsugumi (Banana Yoshimoto)

Llegint aquesta novel·la he recordat amb molta estima aquelles històries juvenils de Bromera que llegia quan era xicoteta, amb autors com Jordi Sierra i Fabra, Pasqual Alapont, Joan Pla, però sobretot amb Isabel-Clara Simó i Glòria Llobet, que sabien escriure sobre tot el que em passava pel cap aleshores: l’amistat, el fer-me gran, els problemes familiars i els amors d’estiu. Tsugumi, de Banana Yoshimoto, m’ha transportat des de Japó a aquells dies en casa devorant lectures i a l’expectativa del que em depararia el futur.

La narradora d’aquesta història és Maria, una jove que ha d’abandonar el poble costaner on ha viscut sempre per mudar-se a Tòquio amb la seua família. La seua cosina, Tsugumi, l’anima a passar un últim estiu al poblet amb ella, a mode d’acomiadament. Tsugumi sofreix una malaltia crònica que l’impedeix fer una vida normal, ja que si no es cuida massa pot empitjorar i morir-se, fins i tot. Aquesta vida envoltada en cotó-en-pèl i amb contínues atencions ha forçat un caràcter agre i egoista, tot i que en el fons no és tan dolenta com vol aparentar. Durant aquestes setmanes de vacances, les dues cosines coneixen un xic amb el que estableixen una tendra amistat, mengen gelat, passegen el gos dels veïns per la platja i viuen l’estiu sabent que no hi hauran més així.

La novel·la de Yoshimoto, de no més de 200 pàgines, ens parla i ens qüestiona sobre allò que anomenem llar: el lloc on ens sentim segurs, feliços i tranquils, on les olors i els sorolls ens són sempre familiars. La història captura perfectament aquesta època de les nostres vides on encara no tenim responsabilitats ni massa preocupacions, però no som conscients aleshores d’aquesta comoditat. L’autora ha creat un relat absolutament nostàlgic, amb una mirada constant al passat, als canvis de la vida, al fet de fer-se major i haver d’abandonar les persones i els llocs més estimats.

Com he dit al principi, a mi m’ha recordat a aquelles novel·les juvenils, però també a l’època en què les vaig llegir. Crec que és una lectura perfecta per deixar-se endur pels rius de la melangia, però sense decaure en la tristesa. No trobareu grans emocions, ni grans aventures, sinó que escoltareu les onades del mar, viatjareu a les vostres joventuts i enyorareu aquells estius ociosos. Tsugumi la pot gaudir tant un xiquet de 12 anys, com un home de 70, i per aquest mèrit i per l’atmosfera que crea al voltant de lector, la recomane especialment per passar un parell de vesprades molt agradables.
“Durant deu anys vaig viure protegida sota una mena de vel format de diferents coses. Però no hi ha ningú que noti l’escalfor que l’envolta fins que no en surt. Sota el vel hi fa una temperatura tan agradable que ni tan sols saps que hi has estat fins que t’adones que no hi podràs tornar”.
Tsugumi Banana Yoshimoto
Aquestes flors són roses

Llig-lo si... t'abelleix una lectura tranquila i molt nostàlgica
Fuig si... sents reticència cap a les lectures de joventut

2 comentaris

  1. No havia caigut jo en que era una novel·la juvenil i se suposa que l’edat dels protagonistes és l’edat dels lectors, dic jo. El llibre m’ha agradat encara que ja no siga jove, però el que no m’ha agradat és que tot vaja bé, cap problema, jo t’estime i tu m’estimes, que bé està tot . . . llevant, és clar, la personalitat de la Tsugomi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és una novel·la juvenil, sinó una història que li pot agradar tant a un xiquet de 12 anys com a un home de 70 (en termes editorials, això és un crossover). Jo em referia a que m'ha recordat, per temàtica, a les novel·les que llegia jo de més joveneta. I sí, és una novel·la nostàlgica, perquè Maria rememora tot el que li agrada del poble i tot allò que ja no tindrà que visca a Tokio. A tu no te passa, que quan mires enrere a una altra època ho veus tot bonic i idíl·lic?

      Elimina

© Lucky Buke - Ressenyes de llibres
Maira Gall