dissabte, 7 d’abril de 2018

Anatomia d'un engany (Sarah Vaughan)

Últimament estic llegint una sèrie de textos allunyats de la meua zona de confort literària, per temes d’estudis. No vaig ressenyar en el seu moment un llibre juvenil que va passar desgraciadament per les meues mans (Bad boy’s girl, de Blair Holden), però ara m’atrevisc amb Anatomia d’un engany (2018), de Sarah Vaughan.

La novel·la de Vaughan, escriptora i periodista anglesa, és un thriller psicològic i polític que té com a tema principal l’abús sexual i de poder. Un polític britànic, íntim amic del primer ministre i amb una carrera prometedora, es veu involucrat en un cas judicial vinculat amb una relació extramatrimonial que va mantenir amb una companya de treball. Kate, l’advocada de l’acusació, està convençuda de la seua culpabilitat i les línies entre el que és professional i el que és personal es desdibuixen. La muller de l’home acusat ha d’afrontar una part de la seua parella que desconeixia, o que no volia veure.

Quan llisc un llibre de caràcter comercial, que no és molt sovint, és perquè espere entreteniment absolut, no poder deixar de llegir, voler tornar a casa per veure què passarà després. Em va passar això amb Big little lies, de Liane Moriarty, i em passa també amb alguns llibres de ciència-ficció. Aquest se m’ha fet pesat, m’ha costat acabar-lo i, per tant, no ha complit amb la funció bàsica que demane a aquest tipus de literatura. A més, la història presenta diverses deficiències.

En primer lloc, el llibre s’ha venut com la novel·la del #metoo, el moviment de denúncia d’abusos sexuals que va començar a principis del 2018 arran de les múltiples acusacions al productor Harvey Weinstein. Com Vaughan parla de la importància del consentiment i de la impunitat del poder, pareix que ambdues coses encaixen, però no és així. No estem davant d’una història feminista ni reivindicativa, sinó que ha tingut la sort de coincidir amb un moviment que afortunadament està molt present en l’agenda mediàtica. A banda d’aquesta premissa, que pot comportar la creació d’expectatives impossibles, a la trama li falta ritme i coherència, i els personatges perden força i versemblança a mesura que avancen les pàgines.  

Ja podeu intuir que Anatomia d’un engany no m’ha fet gens el pes. És una llàstima, perquè la premissa era interessant, però aquest potencial no s’ha arribat a desplegar. No vull insinuar que no m’ha agradat pel fet de ser una novel·la comercial. Si bé és cert que no l’haguera llegit de manera espontània, admire els autors que creen històries que apassionen un gran nombre de lectors i que creen addiccions amb els seus llibres, de tant en tant m’agrada posar-me en les seues mans. No obstant això, si us trobeu en un moment així, si necessiteu una lectura lleugera, ràpida i amena, us recomane que investigueu millor altres opcions.

Anatomia d'un engany Sarah Vaughan
Les flors són margarides híbrides

Llig-lo si...
 eres amant dels drames de jutjats
Fuig si... busques una història profunda / entretinguda / ben construïda

6 comentaris

  1. Aquesta es de les que vaig descartar poc després que es publiqués. Vaig llegir algunes ressenyes en la teva linea, i com hi ha tantes novel·les d'aquest estil, sinó son rodones i m'aporten almenys entreteniment en estat pur, prefereixo deixar-les passar.
    Una abraçada ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, jo l'havia de llegir per a un curs, però no la recomane. Per passar-ho bé ja hi ha altres novel·les millors!
      Gràcies per comentar, Natàlia!

      Elimina
  2. Em sembla que comparteixo l'opinió de la Natàlia. La temàtica és interessant però si no està benn aprofitada no val la pena, hi ha molt per llegir i poc temps.
    I el fons de la foto, preciós ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies! Sí, la idea estava bé, però està molt poc aprofitada... No val la pena deixar altres lectures de costat per llegir aquesta.
      Una abraçada!

      Elimina
  3. Després de la unanimitat ho tinc clar: no el llegiré.

    ResponElimina

© Lucky Buke - Ressenyes de llibres
Maira Gall